Un racó de pensaments

iPad, el nou dispositiu de Apple

2010-05-31T11:20:00.003+02:00

L’iPad és un dispositiu que està a cavall entre els telèfons mòbils d'última generació, tipus iPhone o Nexus One, i els ordinadors portàtils. De fet, l'aparell permet instal·lar gairebé totes, de altres les 140.000 aplicacions d'Apple Store. Amb ell es pot llegir e-books, reproduir vídeo, navegar per Internet, llegir el correu electrònic, escoltar música i fins jugar amb videojocs. El més barat dels models costa uns 350 euros i va sortir a la venda a finals de març.

L'aparell té un gruix de 1,34 centímetres, i una pantalla tàctil amb una resolució de 1024 per 768 píxels que incorpora la tecnologia IPS i multitouch de 9,7 polzades (24,3 cm d'alt per 18,9 d'ample).

La venda de iPads amb WIFI i 3G està disponible des de l'abril als Estats Units amb un preu lleugerament més gran que el seu germà, el IPad simple. En aquest cas, el model de 16 GB es vendrà a un preu de 629 dòlars (450 €), el dispositiu de 32 GB costarà 729 $ (al voltant de 580 €) i el IPADE de 64 GB costarà 829 $ (uns 590 €) .

Reinventar el plàstic és la solució als problemes de salut i mediambientals?

2010-05-25T20:44:00.003+02:00

Un grup d’investigadors dirigits por Helmut Reinecke, del Instituto de Ciencia y Tecnología de Polímeros del CSIC, ha desenvolupat un procediment per obtenir un PVC més segur i durador, que evita que els ftalats migrin del material amb el temps.

Això implica que el material no es deteriora tan fàcilment i és menys contaminant per medi ambient.

Aquest grup ha desenvolupat un nou plàstic on es substiueix els ftalats per dialquil ftalat (DOP) o dialquil isoftalat, dos plastificants molt utilitzats i permeten una unió química permanent en el material, impedint d’aquesta manera la migració del grup ftalat.

El procediment és aplicable a qualsevol tipus de PVC i suposa una forma d'obtenir materials plàstics més segurs per a la salut i per al medi ambient. La seva implementació és senzilla ja que es pot incorporar al polímer en dissolució i per processat reactiu en una extrusora o, també, pot reaccionar eficaçment amb el PVC en suspensió aquosa. El nou material resultant té una resistència tèrmica superior als PVC convencionals-els nous plastificants actuen com estabilitzadors tèrmics-i manté inalterades les seves propietats amb el temps.

Percepció: una manera de veure la vida

2010-05-21T20:03:00.003+02:00

Molta gent es diverteix amb les il·lusions òptiques però sabies que es basen en les lleis de la Gestalt, també conegudes com les lleis de la percepció?

Aquestes lleis són la base de la psicologia de la percepció que es donen en un camp perceptiu, que són el conjunt d’estímuls que rebem a traves dels nostres sentits.

Generalment aquestes lleis es basen en la percepció visual (encara que es poden donar en altres sentits), i són les lleis que expliquen les associacions que fem al veure una figures òptiques.

- Llei de la pregnancia o la bona forma:

Quan les persones veiem una cara, forma, objecte, ... tendim a estructurar-ho per formar una figura coneguda.

- Llei de la proximitat:

Quan diferents elements es troben molt pròxims entre sí, tendim a agrupar-los i a percebre’ls com a una unitat.

- Llei de la semblança:

Agrupem aquells els elements semblants com si fossin una mateixa unitat.

- Llei de tancament:

Completem amb la imaginació les parts que falten a aquelles figures que tenen elements oberts o incomplets.

- Llei de la continuïtat:

Solem tendir a veure les figures que es presenten interrompudes com si fos continua.

- Llei de la figura-fons:

On hi ha dos elements que no podem veure simultàniament. Primer en veiem una i desprès l’altre.

Una carrera cap al futur

2010-05-20T19:00:00.004+02:00

El pròxim 23 de maig es celebra per primera vegada el Saló del Automòbil Ecològic i de la Mobilitat Sostenible al recinte firal de Madrid. En aquesta fira es presentaran 120 vehicles de 34 marques diferents que utilitzen motors de combustió interna diferents als actuals.

Fins ara, els motors més utilitzats en la indústria de l’automoció han estat:

Motor de gasolina:

És un tipus de motor de combustió interna que utilitza l'explosió d'un combustible, provocada mitjançant una espurna, per expandir un gas i empènyer així un pistó que transmetrà l'energia. N'hi ha de dos i de quatre temps. El cicle termodinàmic utilitzat es coneix com a Cicle Otto.

El combustible s'injecta polvoritzat i barrejat amb aire dins d'un cilindre (La combustió total de 1 gram de gasolina es realitzaria teòricament amb 14,8 grams d'aire però com que és impossible realitzar una mescla perfectament homogènia d'ambdós elements se sol introduir un 10% més d'aire del necessari) Una vegada dins del cilindre la mescla és comprimida. Al arribar al punt de màxima compressió, la bugia fa saltar una espurna que genera l'explosió del combustible. Els gasos tancats en el cilindre s'expandeixen empenyent un pistó que rellisca dins el cilindre (expansió teòricament adiabàtica dels gasos).

L'energia alliberada en aquesta explosió és doncs transformada en moviment lineal del pistó, el qual, a través d'una biela i el cigonyal, és convertit en moviment giratori. La inèrcia d'aquest moviment giratori fa que el motor no es pari i que el pistó torni a empènyer el gas, expulsant-lo per la vàlvula corresponent, ara oberta. Per últim el pistó retrocedeix de nou permetent l'entrada d'una nova mescla de combustible.

Motor dièsel:

Té un funcionament molt semblant al motor de gasolina de 4 temps. Els motors de Gasolina, s'injecta carburant d'un sol cop i es fa explotar, gran part de l'energia s'escapa en forma de calor per les parets ja que no té temps de empènyer el pistó. En el dièsel, la combustió és mes continuada, millorant notablement el rendiment. En els motors de gasolina, el combustible es barreja amb l'aire abans d'entrar a la cambra de combustió. La temperatura del cilindre no pot ser gaire alta, ja que la barreja s'inflamaria. Els motors dièsels no tenen aquesta limitació i la temperatura de la combustió és més alta. Notar que el rendiment d'un motor tèrmic depèn de la màxima temperatura del cicle. L'altre característica que els diferencia dels motor Otto és la combustió, s'inflama espontàniament al ser comprimit.

Actualment, s’ha fet un pas endavant cap a l’automoció realment ecològica amb els anomenats cotxes híbrids.

En aquests cotxe, el motor híbrid gasolina/vapor té un funcionament similar als anteriors. La diferència recau en la primera carrera del pistó, que és impulsat per els gasos en l’explanació originada per la combustió del combustible. Aquesta ignició escalfa la temperatura de la cambra de combustió fins als 800 ºCm moment en el que s’injecta aigua a pressió dins la cambra de combustió: el aigua s’evapora al instant incrementat el seu volum unes 1600 vegades i empenyent de nou el pistó. Així doncs, es pot tornar a realitzar el cicle sense cremar combustible. Per el següent cicle (mentre l’aigua ha refredat la temperatura del cilindre) es tornarà a injectar combustible. I així successivament.

Veient això, deduïm que el futur de l’automació s’encamina cap a la utilització de les energies renovables amb motors elèctrics, solars i d’hidrogen

Newton: la base de la fisica clàssica

2010-05-17T13:46:00.005+02:00

La llegenda diu que Newton va ser conscient que hi havia una força natural que feia caure les coses (la gravetat) en veure com una poma va caure. Preguntes com: per què una poma cau perpendicular a la terra? Per què no cau cap a un altre costat? O cap amunt?

Va pensar que hi havia d’haver alguna força que l’atragués cap al centre de la terra i a partir d’aquí va formular les seves lleis que s’apliquen per l’estudi de la física clàssica.

Primera llei o llei de la inèrcia

Tot cos lliure, sobre el qual no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme.

El principi d'inèrcia es compleix quan no actuen forces sobre un cos o quan les forces que actuen es contraresten entre elles. En aquests casos és quan diem que el cos està en equilibri. Segons el que diu aquesta llei podríem dir que l'efecte de les forces no és mantenir el moviment, com pensava Aristòtil, sinó modificar-lo, es a dir, accelerar-lo.

Una dificultat perquè el principi d'inèrcia s'aprovés va ser que els cossos a la terra no es mantenen mai indefinidament en moviment. Tots els mòbils perden la velocitat i s'acaben parant. Es va pensar que aquesta desacceleració podria estar provocada per falta d'una força. Però Galileu va raonar que era a causa d'una altre força que els frena. Aquestes forces son les anomenades forces de fregament, que si no fos per elles els cossos de la terra es mourien indefinidament.

Segona llei o llei fonamental de la dinàmica

Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seva quantitat de moviment respecte el temps és igual a la força que produeix el moviment. S'expressa amb la fórmula següent:

on m es la massa, F la força i a l'acceleració. Les dues últimes són quantitats vectorials.

Si diverses forces actuen simultàniament sobre un cos, també podrem aplicar la fórmula fonamental de la dinàmica. En aquest cas la força que apareix en el primer membre serà resultant de totes les forces a les quals el cos esta sotmès.

La segona llei de Newton inclou el principi d'inèrcia.

Tercera llei o llei d'acció i reacció

Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer. Matemàticament es pot expressar de la següent manera:

A més a més, aquestes dues forces es troben sobre la línia que uneix el centre de masses entre els dos cossos.

Herència i genètica

2010-05-12T13:06:00.002+02:00

No t’has preguntat mai d’on treus els teus ulls blaus si els teus pares tenen els ulls foscos? O perquè tens el cabell ros quan sempre has vist el cabell dels teus pares negre?

Aquestes preguntes les respon l’estudi de la genètic.

La genètica és la part de la Biologia que s’ocupa de l’herència genètica, és a dir, intenta explicar els mecanismes i circumstàncies mitjançant els quals es regeix la transmissió dels caràcters de generació en generació.

Per un gen determinat, per exemple el gen que codifica per el caràcter color dels ulls, poden existir varietats que donen lloc a característiques diferents en l’individu. Aquestes varietat d’un gen per un caràcter s’anomenen al·lels.

Nosaltres posseïm en les nostres cèl·lules dos jocs de cromosomes homòlegs, un que prové de l’herència genètica del nostre pare i un altre que prové de la nostre mare. Així doncs, es evident que per cada caràcter el individu tindrà dos gens. Quan aquests gens contenen el mateix al·lel direm que l’individu és homozigot. Per el contrari, quan l’individu té dos al·lels diferents direm que és heterozigot.

Es considera el pare de la genètic a George Mendel, un monjo austríac que va experimentar amb vegetals estudiant la transmissió dels caràcters hereditaris i que va crear els fonaments de l’actual teoria de l’herència. Les lleis de Mendel expliquen les característiques dels descendents a partir del coneixement de les característiques dels seus progenitors.

A) 1ª Llei de Mendel: Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació

Quan es creuen dos individus homozigats però que tenen al·lels diferents, tots els híbrits de la primera generació són iguals (F1).

Mendel va arribar a aquesta conclusió agafant varietat pures de pèsols grocs i verds, ja que sempre obtenia d’aquest creuament varietat de pèsol groc.

A) 2ª Llei de Mendel: Llei de segregació dels gens que han format la parella d’al·lels de la F1

Mendel va extreure aquesta conclusió experimentant amb les plantes procedents de les llavors de la primera generació (F1) del experiment anterior, groga Aa. Pol·lonitzant-les entre sí va obtenir llavors grogues i verdes en proporció 3:1 (75% grogues i 25 % verdes). Va determinar que tornaven a aparèixer en la segona generació filial característiques que havien desaparegut amb la primera

Seguin les lleis de Mendel, ens queda clar que per saber d’on venen els nostres caràcters genètics no en hem de fixar com són els pares sinó que hem de mirar una mica més a munt.

T’has comparat amb els teus avis?

Nosaltres i l'evolució

2010-05-07T14:46:00.006+02:00

El món que coneixem avui dia és el resultat de l’evolució natural que ha tingut lloc des del principi dels temps.

Tot va començar amb l’explosió (o expansió) del famós Big Bang a partir del no-res generant el primer cicle de l’evolució: l’evolució còsmica. A partir d’aquí varen sorgir les estrelles i es pensa que els únics elements químics que va produir el Big Bang van ser l’hidrogen, l’heli i, possiblement, el liti. Degut a l’alta pressió i temperatura en les estrelles, aquests elements es varen condensar generant els 88 elements químics que trobem avui dia a la natura.

Una de les teories explica que la Terra era una massa de material fos que es va solidificar i que en ploure durant milions d’anys, generant d’aquesta manera els oceans, va formar-se un brou d’aigua i roca que va donar lloc a la vida. És a dir, va aparèixer vida orgànica a partir de matèria inorgànica.

Es creu que l’atmosfera primitiva estava formada per matà, amoníac, aigua i hidrogen molecular i les fonts energètiques eren la llum ultravioleta, procedent del Sol, i les descàrregues elèctriques. Amb aquestes condicions es van agrupar diversos compostos de carboni de l’atmosfera i dels oceans donant lloc al primer organisme unicel·lular capaç de reproduir-se i evolucionar.

Per aquest motiu, la matèria orgànica bàsicament està formada per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen (CHON) i l’aigua és el component principal del cos humà, entre un 60% i 70%.

Malgrat el que explica aquesta teoria, en els últims anys s’han trobat meteorits que contenen compostos orgànics. En base a aquest fet, s’ha formulat la hipòtesis de que el mateix núvol de pols i gas que va donar lloc al sistema solar ja contenia compostos orgànics.

Sigui com sigui, aquests organismes unicel·lulars es varen adaptar a les condicions atmosfèriques i ambientals evolucionant i incloent en el seu organisme aquells elements químics que varen trobar necessaris per dur a terme les seves funcions biològiques (metalls iònics com Fe, Zn, K, Na...).

1. Oxígeno (65%)
2. Carbono (18%)
3. Hidrógeno (10%)
4. Nitrógeno (3%)
5. Calcio (1.5%)
6. Fósforo (1%)
7. Potasio (0.35%)
8. Sulfuro (0.25%)
9. Sodio (0.15%)
10. Magnesio (0.05%)
11. Cobre, Zinc, Selenio, Molibdeno, Flúor, Cloro, Yodo, Manganeso, Cobalto, Hierro (0.70%)
12. Litio, Estroncio, Aluminio, Silicio, Plomo, Vanadio, Arsénico, Bromo (proporciones ínfimas).

Elements químics que es troben en el cos humà i la seva abundància.

L’aparició de l’oxigen a l’atmosfera, degut a l’alliberament produït pels organismes fotosintètics, va portar algunes conseqüències; varen aparèixer els organismes aeròbics, es va formar ozó i, per tant, la capa d’ozó i l’atmosfera tal com la coneixem a l’actualitat... Degut a aquest fet, els organismes es van haver d’adaptar a les noves condicions.

Un exemple molt conegut és la incorporació de Fe a l’organisme. Quan l’atmosfera era reductora, el ferro es trobava en forma de Fe²⁺i era molt accessible per els individus. Quan l’atmosfera va passar a ser oxidant, el Fe²⁺ va canviar el seu estat d’oxidació (Fe³⁺) i va deixar de ser accessible perquè es formava l’oxid de ferro (III) insoluble en aigua. Així doncs, els organismes van haver de ingenyar un sistema que permetés emmagatzemar el ferro en forma de ferro (II). També van haver de incloure un altre metall (coure) que fos capaç de fer les mateixes funcions que feia el ferro.

I, avui dia, el nostre organisme utilitza els dos metalls: el ferro per funcions dins la cèl·lula i el coure per funcions al exterior de la cèl·lula. Fe/cu es complementen, inclòs a vegades col·laboren.

Les innocents víctimes del vessament de petroli

2010-05-04T20:30:00.002+02:00

Un cop més el petroli és el protagonista d’un trajedia.

La història comença el dia 20 d’abril amb l’explosió de la plataforma Deepwater Horizon, propietat de la companyia Transocean de Houston. L’empresa va realitzar la perforació més profunda d’un pou de petroli en la història (10.660 metres) al setembre de 2009 al golf de Mèxic i al gener de 2010, la plataforma es va unir a un projecte d’explotació de la BP.

Amb l’explosió, es va fer un intent prolongat i sense èxit per apagar el foc. Malgrat els esforços, 11 treballadors van morir i 17 treballadors van quedar ferits mentre que les restes de la plataforma es van enfonsar a l’oceà sota de 1500 metres. Encara es desconeixen les causes de l’explosió.

La gran taca de petroli no es va poder observar en superfície fins el 22 d’abril, justament el mateix dia en el qual se celebrava al món sencer el Dia de la Terra. Ràpidament, es varen fer intents de neteja però el cru va arribar a la superfície del Golf de Mèxic.

El 28 d’abril científics de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica van estimar de nou les fuites de petroli en 1000-5000 barrils per dia i van provar de tancar una vàlvula de seguretat que serveix per prevenir les rebentades, però l’esforç no va tenir èxit. Cada vegada la taca es fa més gran i s’acosta perillosament a les costes de Florida, Mississippi i Alabama, a part de Lousiana.

En realitat, les veritables víctimes del vessament i les més innocents són la flora i la fauna que viuen en les zones afectades. Les organitzacions ecologistes adverteixen que la biodiversitat quedarà molt afectada i que hi ha amenaçades moltes espècies animals.

Aus marines

Ocells com les fregates, que volen sobre el mar a 400 quilòmetres per hora, tenen el risc d'ingerir oli o de quedar-se sense menjar per la contaminació. Espècies migratòries que arriben a l'hemisferi nord des de Sud-amèrica, on comença l'hivern, i ocells més petits que es mouen només pel golf de Mèxic, com l'oreneta, necessiten hàbitats saludables mentre viatgen.

Ocells del Delta

Especialment, el pelicà marró, que és l'emblema de l'estat de Louisiana. Ara, tot just ha començat l'època de criança, i les aus estan fent els nius i incuben els ous. El vessament trencarà el seu cicle vital, i això tindrà efectes en l'evolució de la població.

Fauna marina

El catxalot, cetaci de cap enorme, pobla les aigües profundes davant del delta del Mississipí, i pot quedar-se sense aliments i envoltat de petroli. La tonyina vermella, amenaçada ja per la sobreexplotació, també viu a la zona, i el vessament pot ser el seu cop de gràcia.

Tortugues

Al golf de Mèxic i, especialment, a la zona del Mississipí, hi viuen les espècies de tortugues més amenaçades del món. Hi ha, per exemple, la tortuga de bec de lloro, que va arribar als 300 exemplars el 1985 i que, gràcies a diverses accions, s'havia recuperat fins als 8.000 exemplars. Ara s'enfronta amb una nova i gravíssima amenaça, igual que les tortugues verdes, i altres espècies autòctones.

Invent revolucionari

2010-04-30T13:25:00.003+02:00

A la doctora Celia Sánchez Ramos de la Universidad Complutense de Madrid li han donat el Gran Premi Internacional de les Invencions per acostar-nos una mica més a la ciència-ficció.

El seu equip ha desenvolupat un dispositiu de reconeixement per còrnia que preveu una única autentificació pròpia de cada persona. A més, millora tècniques que s’utilitzen avui en dia com l’empremta digital, les petjada, d’anàlisis del iris, el so de la veu, empremta del palmell de la mà i la signatura... Aquesta tècnica d’anàlisis de còrnia és efectiva inclòs si l’individu ha estat sotmès a cirurgia ocular.

Es preveu que amb aquest invent sigui una revolució en l’alta seguretat com per exemple l’accés a àries restringides. Però ningú no ens assegura que de cara a un futur més llunyà utilitzem aquest dispositiu per treure diners d’un caixer automàtic o per entrar a l’habitació d’un hotel.

Cuina molecular, plaer o verí?

2010-04-23T13:08:00.003+02:00

En la industria alimentària és molt habitual trobar que els aliments contenen additius i inclòs existeix una rama de la cuina basada en l’ús d’aquests impulsada per Ferran Adrià denominada “cuina molecular” que acaba de ser prohibida a Itàlia per el Ministeri de Sanitat.

Aquest fet planteja algunes preguntes: S’està fent un ús excessiu dels productes químics? Exactament, un additiu què és o què hauria de ser? Quina és la seva finalitat?

Per definició els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen intencionadament a les begudes i als aliments elaborats perquè es puguin conservar, perquè en millorin les característiques o per a dotar-los de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut durant l'elaboració; també serveixen per millorar o facilitar el seu procés d'elaboració o conservació.

Des del punt de vista toxicològic, els additius no es poden considerar dolents ni bons en si mateixos. El perill potencial d'un additiu es relaciona amb la concentració (o quantitat) ingerida en un període de temps.

Malgrat que els additius es relacionen amb processos industrials, s’han utilitzats des de temps immemorables. Per exemple, ens nostres avantpassats sabien que perquè aliments com el peix o el pernil duressin més temps, l’havien de curar amb sal. Avui dia, el concepte de conservació va molt més enllà. Encara podem trobar aquests additius naturals però generalment, els que trobem a la majoria de productes que es venen al mercat, contenen additius sintètics.

La Unió Europea (UE) recull en llistes aquelles substàncies que es poden utilitzar legalment com a additius. Es codifiquen amb una E seguida d’un número únic que serveixen per etiquetar-los de manera estàndard i, a més, contenen la informació de la funció que fa en l’aliment.

Les funcions destacades:

Colorants (E1__): S'utilitzen per recuperar el color original de l'aliment que s'ha perdut durant el procés d'elaboració.
Conservants (E2__): Impedeixen que es desenvolupin els microorganismes, i això permet que l'aliment duri més temps en bones condicions.
Antioxidants (E3__): S'afegeixen als aliments per evitar els fenòmens d'oxidació que els alteren.
Estabilitzadors (E4__), espessidors, gelificants i emulsionants: S'utilitzen per mantenir l'aspecte i la textura d'aliments com ara salses, batuts, gelats, etc.
Edulcorants (E9__): Proporcionen un gust dolç dels aliments. Per exemple , la sacarina.
Potenciadors del gust (E6__): Augmenten el gust dels aliments.

Així doncs, veien que la principal funció del seu ús és la conservació, l’estabilitat, la integritat, mantenir el valor nutricional i assegurar al client la disponibilitat del producte. Jo plantejo: Té part de raó Itàlia en prohibir la utilització d’aquests productes químics no regulats per la Unió Europea i dels quals s’utilitzen sense informar als clients? És normal ser tant restrictius amb els additius que es venen al mercat i ser tant permissius amb aquells restaurant que utilitzen additius en la seva cuina sense haver-se fet un estudi exhaustiu?

Reflexionem-hi sisplau. Reflexionem-hi!

Setmana de Festa Major a la Universitat de Girona!

2010-04-21T13:20:00.003+02:00

El dia 22 i 23 la Universitat de Girona organitza una sèrie d’activitats per els alumnes.

El dia 22 comença amb un torneig esportiu i xerrades al matí. A la tarda, 19'15h, es durà a terme una cercavila que sortirà del Campus Barri Vell i arribarà a La Copa. Tot seguit (19'45h) el Pregó inaugural a càrrec de 2Duran+, un trio de professors de química apassionats de la ciència recreativa i de la química en particular, amb l'objectiu de millorar la percepció social de la ciència.

Al vespre, comença la moguda! A partir de les 20'15 h, Qrambla ens farà un taller de música tradicional, i a partir de les 21'20 h tenen lloc els concerts de nit amb Eskac i Mat, The Forrest Band i Sota Zero.

En la jornada del 23 d'abril tindrà lloc el dinar popular i l'actuació castellera dels Xoriguers a les 14h a La Copa, seguits d'un Singstar i concerts de Gomet Blue Band, The Joke, Empalmaos Rumba i Burman Flash, a partir de les 20'30h.

De tota manera, si encara teniu algun dubte, podeu consultar el programa.

Puzzle geomètric

2010-04-17T12:04:00.004+02:00

El trencaclosques que es presenta aquí consisteix en agrupar de manera correcte el grup de petites peces per formar una figura geomètrica senzilla: una creu.

El dibuix de sota conté les peces necessàries per resoldre’l. S’han de imprimir i retalla o bé dibuixar-los en un paper quadriculat.

Les peces es poden girar i recorda que la creu que s’ha de formar és totalment simètrica i recta, és a dir, no hi ha cap punxa.

Sembla un trencaclosques senzill, però no et deixis enganyar...

I no desesperis si no trobes la solució!!

KIN, el telèfon de Microsoft

2010-04-13T11:38:00.003+02:00

El nou Windows phone de Microsoft arribarà a Espanya el pròxim tardor amb Vodafone. Aquest mòbil està especialment dissenyat per aquells que tenen una vida social molt activa, combinant telèfon, pc i serveis online...

KIN està especialment pensat per fer més fàcil la publicació a xarxes socials com facebook, twitter, myspace, etc. Existeixen dos versions; Kin One i Kin Two.

One és més petit i manejable mentre que Two té una pantalla i teclat més grans, amb més memòria i amb la possibilitat de gravar en alta resolució.

Malgrat que el preu encara no és conegut, es pensa que seran més econòmics que iPhone o els mòbils Andorid.

Nitrogen: un gas no tant inert

2010-04-10T15:27:00.004+02:00

Al 1909, el químic alemany Fritz Haber, de la Universitat de Karlsruhe va idear un procés per obtenir amoníac a partir de nitrogen, un gas abundant en l’atmosfera. Avui en dia, s’utilitza el procés Haber-Bosch per utilitzar l’amoníac en els fertilitzants. Però hem pagat un alt preu per els beneficis que ens aporten els fertilitzants.

Depenen del nitrogen per abonar els camps però l’excés del consum ha creat un problema de zones mortes, pèrdua de biodiversitat, escalfament global...

El nitrogen és imprescindible per la vida malgrat ser un gas no reactiu que no l’assimilen la majoria dels organismes. Tots els beneficis i els inconvenients d’aquest element provenen quan es descomponen les molècules del gas N₂.

La naturalesa posa el nitrogen a disposició de la vida mitjançant un grup de bactèries que mantenen una relació simbiòtica amb algunes plantes i que són capaces de fixar-lo. Per altre banda, el nitrogen torna a l’atmosfera gràcies a uns altres bacteris que fan el procés de desnitrificació. No obstant, la humanitat ha trencat aquest equilibri amb els compostos reactius que s’emeten de les explotacions agropecuàries i de les factories on es cremen combustibles fòssils.

Malgrat els problemes que poden implicar l’ús dels fertilitzants, prohibir l’ús dels adobs no és factible ja que són massa importants per l’alimentació mundial. Però existeixen altres solucions aplicables:

Potenciar noves tecnologies industrials per eliminar els òxids de nitrogen (culpables de la pluja àcida) que s’emeten.
Recolzar les energies renovables i reduir els combustibles fòssils.
Reduir l’ús d’adobs en les explotacions agropecuàries. Molts cultius no es veurien afectats per aquesta disminució.
Garantir que els residus nitrogenats no arribin als rius i llacs.
Invertir en la gestió del medi ambient.
Comprar productes locals i ecològics.

Volar dia i nit amb energia solar

2010-04-07T15:04:00.003+02:00

Avui, el primer prototip d'avió impulsat per energia solar ha fet el seu primer vol de mitja durada (aproximadament de 1 hora i mitja). Una nova demostració del que es pot arribar a fer amb energia renovable.

Encara que existeixen aeronaus solars, aquest és el primer model que té la capacitat de volar de nit.

El “Solar Impulse” pesa 1600 Kg, un pes lleugerament superior al d’un automòbil i està cobert amb 12000 plaques solars. El vol s’ha efectuat a una velocitat mitja de 70 Km/h, gràcies als quatre motors elèctrics de 10 cavalls cadascun que prové de les cèl•lules fotovoltaiques.

Els autors de l’avió tenen previst donar una volta a la Terra al 2012 amb el “Solar Impulse” en cinc etapes. Tot i així, encara s’han de realitzar més proves i ser capaç de volar durant 36 hores sense parar per provar la seva capacitat.

ADN a partir de fòssils

2010-03-30T17:54:00.004+02:00

Al 1990, Michael Crichton va escriure una novel·la que posteriorment es va portar al cinema al 1993 per el director cinematogràfic Steven Spielberg. Estem parlant de la pel·lícula Jurassic Park que explica la història de la recreació d’un parc temàtic ambientat en la prehistòria on viuen dinosaures clonats a partir de ADN atrapat a la resina fòssil dels arbres.

La ficció no és massa lluny de la realitat, inclòs amb el temps... la realitat supera la ficció. Un treball publicat a la revista científica “Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences” explica com investigadors científics han aconseguit extreure fragments de ADN de fòssils amb 19.000 anys d’antiguitat. Es tracta de closques d’ou de moas, d’aus elefants i del emú australià, espècies gegants que ja estan extingides.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Les mostres es varen obtenir de Madagascar, Nova Zelanda i Australia amb un estat de conservació excel·lent. Per els investigadors, aquest descobriment tindrà implicacions important en el camp de l’arqueologia i la paleontologia.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

Les noves tècniques per analitzar AND permeten als investigadors obtenir informació, cosa impensable anys enrera. Els fòssils, que no són només elements espectaculars, són el material que ha permès als investigadors constatar l'evolució de les espècies i saber com es va produir.

Amb el vídeo que es mostra tot seguit, podreu aprofundir més en la relació existent entre ADN i evolució.

Reactors nuclears ultracompactes

2010-03-25T14:22:00.004+01:00

La corporació japonesa Toshiba està negociant amb una empresa recolzada pel president de Microsoft, Bill Gates, per desenvolupar conjuntament reactors nuclears avançats.

Volen crear un Reactor d'Ona en Moviment (TWR, sigles en anglès), que utilitzaria principalment urani empobrit com a combustible, assoliria els 100 anys de funcionament sense necessitat de reposar combustible. Això contrasta amb els reactors d'aigua lleugera, que s’han de proveir cada diversos anys.

El plantejament de Gates, a través de TerraPower, vol desenvolupar una energia atòmica molt més neta (amb menor quantitat de residus i per tant, molt més segura), a petita escala, i que serveixi per proporcionar electricitat a les llars en els mercats emergents.

El grup Toshiba, amb experiència en la fabricació de reactors d'aigua a pressió (PWR, sigles en anglès) ja havia començat a desenvolupar un disseny de reactor nuclear ultracompacte, conegut com 4S (per les quatre S de Super-Safe, Small and Simple) i dissenyat per operar de forma contínua durant 30 anys.

La companyia té previst començar la construcció als EUA del seu primer reactor 4S per a 2014 després de rebre els permisos necessaris. El reactor podría tener una capacidad de rendimiento de 10.000 kilowatios.Aquest reactor podria arribar a tenir una capacitat de rendiment de fins a 10.000 kilowatts.

Química històrica: una arma misteriosa

2010-03-23T14:23:00.009+01:00

Malgrat que el nostre concepte de guerra química va començar durant la primera guerra mundial, aquest tipus de guerra ha estat utilitzada en moltes parts del món durant centenars d’anys.

Les primeres referències que es tenen sobre l’ús de les armes químiques es remunta al any 432 abans de Crist, quan els aliats d’Esparta en la guerra del Peloponès va prendre un fort atenenc, emprant fum de carbons encesos, sofre i brea a través d’un orifici que van fer al fort. Bàsicament, utilitzaven fums tòxics i foc.

Però en la història de la humanitat no hi ha una arma més temudes, misterioses i que portes tantes victòries als seu posseïdors com el foc greg.

Durant l’imperi bizantí, els grecs utilitzaven una mescla química que llençaven als enemics. Era una substància extremadament inflamable que cremava inclòs sota aigua. Un fluid ardent que podia emprar-se tant a terra com al mar encara que es va utilitzar preferentment en el mar.

Era l’arma més mortífera de les flotes i exercits bizantins ja que en las batalles navals era una arma molt efectiva, causant grans destrosses materials i personals estenent a més el pànic entre l'enemic, no només per la por a morir cremats, sinó que a més a més molts soldats temien aquesta arma per superstició, ja que creien que una flama que s'intensificava a l'aigua havia de ser producte de la bruixeria.

Degut a la gran avantatge que aquesta arma otorgava a l’imperi, la seva composició es mantenia en secret i fins i tot avui dia, la seva fórmula és un misteri i ningú sap exactament com reproduir-la.

Estudis recents han intentat deschifrar quina és la composició química que hi ha rera aquesta arma. La mescla sembla que consta de set compostos químics:

- nafta (o petroli en brut) perquè la mescla flotes en l’aigua

- greixos per a aglutinar tots els elements

- resina per a activar la combustió dels ingredients

- sofre ja que en la combustió emet gasos tòxics

- calç viva que reacciona alliberant molta calor en entrar en contacte amb l'aigua (d’aquesta manera s’encenen els materials inflamables)

- nitrat potàssic (o salnitre) ja que desprèn oxigen a l'hora de cremar. Així el fot pot continuar cremant sota l’aigua.

- la mescla entrava en ignició al contacte amb l'aigua

De tota manera, aquesta composició és només una hipòtesis, la vertadera fórmula va morir juntament amb l’Imperi Bizantí encara que molts han intentat reproduir-la:

També existeix la imvisibilitat en 3D

2010-03-19T19:44:00.004+01:00

La capa de invisibilitat com la de Harry Potter és cada dia més a prop ja que investigadors de l’Institut Tecnològic de Karlsrue, Alemanya, han fet un pas per fer-la realitat, han creat una capa de invisibilitat en 3D per a ones electromagnètiques molt properes a la zona del visible.

Per ara, l’estructura 3D és invisible a les longituds d’ona de l’infraroig proper, concretament de 1,4 a 2,7 µm. S’ha de dir, però, que ja havien aconseguir resultats en 2D on i l’estructura podia ser vista si la miraves fora del pla.

La capa està formada per cristalls fotònics, una estructura cristal·lina transparent amb forats d’aire entre mig i amb una pel·lícula d’or per sobre. Per el moment, només s’ha aconseguir desenvolupar a petita escala, és a dir, una placa de 100 micrones (un mil·límetre de un mil·límetre) de llargada per 30 microones d’amplada i 13 micrones d’altura que només es pot veure gràcies a una lupa.

Amb aquesta capa es va poder amagar un partícula de 0,0005 polzades d’alt per 0,00004 d’ample.

Al observar la imatge descobrim que sense la capa (esquerra) un sot en una làmina d’or es representa clarament amb una línia brillant a longituds d’ona de 1,4 a 2,7 µm. Mentre que amb la capa (dreta) la protuberància desapareix.

Tot això s’ha pogut desenvolupar gràcies a la nanotecnologia, que permet crear metamaterials, materials inexistents en la naturalesa que permeten modificar el desplaçament de la llum visible per fer-la relliscar sobre un objecte. D’aquesta manera l’objecte no pot ser vist.

S’ha fet un gran pas en aquest camp i en el coneixement de la òptica de transformació. Malgrat tot, encara estem a molts anys abans no puguem fer desaparèixer una persona o un cotxe.

Exprimeix-te les neurones!

2010-03-15T22:41:00.010+01:00

Diu la llegenda que Einstein va proposar una endevinalla no massa complicada, encara que quan la va proposar va dir que només el 2 % de la població mundial seria capaç de desxifrar-la. Esperem que anés errat!

Aquí us deixo l’enigma:

Tenim 5 cases de 5 colors i en cada una de elles hi viu una persona de una nacionalitat diferent.

Cadascun dels amos de la casa té la costum de fumar una determinada marca de cigarrets, té una mascota propia i beu una beguda diferent de la resta. Amb les següents pistes, em pots dir qui és l’amo del peix??

Pistes:

El britànic viu a la casa vermella

El suec té un gos

El danès pren té

La casa verda es troba a l’esquerra de la blanca

L’amo de la casa verda pren cafè

La persona que fuma Pall Mall té un ocell

L’amo de la casa groga fuma Dunhill

El que viu a la casa del centre pren llet

El noruec viu a la primera casa

La persona que fuma Brends viu al costat d’aquell que té un gat

La persona que té un cavall viu al costat de la que fuma Dunhill

El que fuma Bluemasters beu cervesa

L’alemany fuma Prince

El noruec viu al costat de la casa blava

El que fuma Brends té un veí que beu aigua

Espero que aquest enigma no us prengui massa temps. Per aquells que no trobeu la solució, o senzillament, no tingueu temps per buscar-la, aquí us deixo la solució.

I recordeu... lo important és no deixar de fer-se preguntes (Albert Einstein)

Dur com el diamant?

2010-03-12T15:45:00.007+01:00

El diamant és un material molt preuat en la joieria però també té una aplicació industrial molt important. És un al·lòtrop (variant estructural) del carboni en què els àtoms estan enllaçats covalentment, fent l’enllaç molt curt i estable. A més, la seva xarxa cristal·lina està disposada en forma de piràmide perfecte.

El diamant és la segona forma més estable de carboni després del grafit; tanmateix, la velocitat de conversió de diamant en grafit és negligible en condicions ambientals. Tampoc podem passar de grafit a diamant de manera senzilla, en altres paraules, per passar de grafit a diamant necessitaríem altes pressions i temperatures.

El diamant és molt present en la nostre vida quotidiana, moltes eines de tall que s’utilitzen en la metal·lúrgia, broques per perforar els pous de petroli, pasta de dents o implants ossis contenen aquest material gràcies a la seva duresa.

Però què és la duresa? O què s’entén per duresa?

La dures és una propietat mecànica dels materials que consisteix en la dificultat que té aquest material per ratllar-se o crear marques a la seva superfície.

Duresa	Mineral	Composició química
1	Talc, (es pot ratllar fàcilment amb l'ungla)	Mg₃Si₄O₁₀(OH)₂
2	Guix, (es pot ratllar amb la ungla amb més dificultat)	CaSO₄·2H₂O
3	Calcita, (es pot ratllar amb una moneda de coure)	CaCO₃
4	Fluorita, (es pot ratllar amb un ganivet)	CaF₂
5	Apatita, (es pot ratllar difícilment amb un ganivet)	Ca₅(PO₄)₃(OH-,Cl-,F-)
6	Feldespat, (es pot ratllar amb una escata d'acer)	KAlSi₃O₈
7	Quars, (ratlla el vidre)	SiO₂
8	Topazi,	Al₂SiO₄(OH-,F-)₂
9	Corindó, (només es ratlla pel diamant)	Al₂O₃
10	Diamant, (el mineral natural més dur)	C

Científicament, es considera que un material és dur quan es resisteix a patir deformacions plàstiques o irreversibles, és a dir, quan en aplicar una força a un material es deforma. Les deformacions impliquen el desplaçament dels àtoms i la creació de defectes en el material.

Tradicionalment, es coneixen com a materials durs naturals el diamant, l’òxid de silici (SiO₂) i l’òxid d’alumini (AlO₃). Aquest materials tenen l’inconvenient que amb l’ús industrial es va deteriorant les seves propietats mecàniques per això molts laboratoris intenten desenvolupar nous materials ultradurs amb propietats similar a les del diamant i millorar la seva estabilitat química i tèrmica.

Amb altes pressions es poden aconseguir materials sintètics ultradurs, substitutius del diamant, amb múltiples aplicacions potencials.

Industrialment, fa temps que es treballa amb c-BN (nitrur de bor), es pot sintetitzar industrialment sota altes pressions donant lloc a un compost amb una estructura cristal·lina homòloga a la del diamant.

Té l’avantatge de no reaccionar amb materials ferrosos però la desaventatge de no ser tant dur com el diamant. malgrat això, la alta pressió necessària per la síntesis d’aquest compost (18GPa, casi 180.000 atmosferes) i les altes temperatures (1800 graus) el fan molt car. Degut al cost, s’intenta buscar un nou material que estigui en equilibri entre cost, duresa i estabilitat. Les noves tendències aposten per l’ús de la nanotecnologia, juntament amb les tècniques d’alta pressió.

Un equip de la Universitat de Bayreuth ha sintetitzat nanocristalls de diamant “nc-diamant” a pressions de 20 GPa i temperatures de 2500 graus donant lloc a un material que és comprimeix almenys un 20% menys que el diamant normal.

Una altre possibilitat seria crear materials ultradurs formats per capes de diferents compostos, evitant d’aquesta manera possibles deformacions i augmentant la duresa.

També hi ha moltes altres possibilitats que encara no s’han publicat o pensat. Aquest és un món que encara té moltes coses per aportar.

Nevada a Girona, 08/03/2010

2010-03-09T12:34:00.010+01:00

Ahir Girona es va cobrir d'una capa blanca anomenada neu, no teníem l'oportunitat (o desgràcia) de veure nevar des de fa anys.

La neu és un fenomen meteorològic que consisteix en la precipitació d’aigua en forma de cristalls de gel anomenats flocs de neu. Aquests cristalls, generalment, solen adoptar la forma d’estrella de sis punxes.

La condensació del vapor d’aigua al voltant de partícules de pols o altres partícules diminutes en els núvols freds generen petits cristalls de glaç. Durant la caiguda, aquests cristalls s’uneixen per formar els flocs de neu generant diferents formes cristal·lines que es poden distingir per microscopi. L’encaix d’aquests cristalls depenen essencialment de la temperatura, però sempre es compacten en estructures hexagonals. Entre aquestes formes amb sis cares, normalment simètriques, trobem:

de 0 a -4 °C: plaquetes hexagonals primes
de -4 a -6 °C: agulles
de -6 a -10 °C: columnes
de -10 a -12 °C: cristalls de sis puntes llargues
de -12 a -16 °C: dendrites

La cristalització intenta aconseguir la màxima reducció de l’energia potencial química del cristall degut a la relació existent entre l’estructura cristal·lina i l’estructura molecular de l’aigua.

Un floc de neu consta d’aproximadament 10¹⁸ molècules d'aigua i la seva forma varia en funció dels canvis de temperatura i humitat que pateix des de la seva formació fins a la deposició. S’ha de dir, doncs, que és molt difícil trobar dos flocs de neu que siguin idèntics. Wilson Alwyn Bentley el 1885 va ser la primera en intentar trobar dos flocs de neu idèntics, va fotografiar milers d'imatges sota el microscopi demostrant la gran varietat de flocs que poden arribar a existir.

Opera, un navegador alternatiu

2010-03-07T20:58:00.003+01:00

Els reguladors de la Unió Europea va demanar a Microsoft que oferissin als usuaris de Windows la opció de utilitzar navegadors alternatius a Internet Explorer.

Des de que es va iniciar aquest procés, Opera de l’empresa noruega Opera Software ha triplicat les seves descarregues en països com Espanya, Bèlgica i França. Aquest navegador gratuït es reconegut per la seva velocitat, seguretat, internacionalitat, ocupa poc espai, etc.

No només es pot utilitzar a Windows si no que existeixen versions compatibles amb Mac OS X, Linux... també hi ha versions per a la telefonia mòbil i videoconsoles com Nintendo. A més, han anunciat que pròximament estarà disponible per televisions i reproductors de DVD.

Aquells que vulgueu descarregar-vos el navegador, feu click aquí

Un món... el món que hem creat

2010-03-03T22:07:00.008+01:00

L’aigua és essencial per la vida i forma un 70 % de la superfície terrestre, per això, la contaminació d’aquesta aigua pot portar problemes mediambientals important. La pluja àcida és la conseqüència d’un d’aquest problemes.

La pluja normalment presenta un pH d’aproximadament 5,6 (lleugerament àcid) a causa de la presència de l’àcid carbònic, H₂CO₃, que es genera a partir delCO₂ atmosfèric. Es considera pluja àcida quan el pH és inferior a 5.

La pluja àcida afecta a àrees properes a zones molt industrialitzades degut a la alta emissió de certs gasos que produeixen compostos àcids. Els gasos que es produeixen en el procés de combustió, NO₂, NO₃ i SO₂, en combinar-se amb l'aigua generen els corresponents àcids, HNO₂, HNO₃ i H₂SO₄, fent disminuir el pH a nivells inferiors als normals.

A través de l'atmosfera, els gasos poden viatjar km fins que cauen en forma de pluja, així doncs, els llocs propers a les industries no sempre són els més afectades.

Però la pluja no és la única manera que els àcids baixin a la superfície terrestre.

Existeix el anomenat fenomen de deposició àcida inclou:

- La deposició humida (pluja àcida), no solament la dissolució d'aquestos àcids en l'aigua de pluja, sinó també la seva incorporació en forma de neu o calamarsa)

- La deposició seca, que és la sedimentació de partícules sòlides corresponents a sulfats i nitrats formats per neutralització dels respectius àcids.

Aquest fenomen efecta a tots els elements del medi ambient com les aigües superficials i subterrànes, el sòl, la vegetació i, de manera més indirecte, les cadenes alimentàries o la biodiversitat.

La vista ens enganya?

2010-02-26T16:56:00.007+01:00

Us heu plantejat mai que la vista ens pot enganyar? Us heu fixat que moltes vegades la perspectiva fa que veiem les coses de manera errònia? I... us heu preguntat perquè passa això? En molts casos el que perceben els vostres ulls enganyen i confonen el vostre cervell fent-vos calcular malament posicions, longituds o formes que es manifesten en forma de IL·LUSIONS ÒPTIQUES.

Per definició es considera il·lusió òptica tot allò que percebem a traves dels ulls i que ens porten a veure la realitat de manera errònia. Aquesta percepció pot variar en funció de la persona i de factors com el daltonisme, estigmatisme, etc.

Hi ha diferents maneres de crear efectes visuals:

- Dos dibuixos en un: En aquest cas la informació que rep l’ull es fidel a la realitat. És a l’hora de interpretar la informació que pot generar més d’una imatge.

- Geometria: Línies que són rectes que ens poden semblar corbes.

- Camuflatge: Objectes aparentment normals que amaguen altres objectes.

- Colors: Colors que poden semblar diferents depenent del seu entorn.

- Lletres: Les paraules també et poden enganyar si s’ho proposen

- I molts altres: Formes que sense límit, objectes sense sentit, edificis impossibles...

Molts artistes famosos han aprofitat aquest efecte dual per crear els seus quadres, com per exemple Salvador Dalí:

En els últims anys, l’estudi de les il·lusions òptiques ha ajudat a entendre millor com funciona el nostre sistema visual malgrat que encara hi ha moltes incògnites. A part, és una forma divertida de passar una bona estona.

Si navegueu per la xarxa podeu trobar un sens fi d’imatges, incloent-hi aquestes:

AIXÍ QUE... A DIVERTIR-VOS!!

Focs Artificials, més que efectes visuals i sonors

2010-02-22T10:42:00.007+01:00

Molts actes festius importants en la nostre vida (Festes de Girona, Sant Joan, Cap d'any...) van acompanyats d’un espectacle pirotècnic. Aquells que van acompanyats d’efectes visuals, sonors i fumígens s’anomenen focs artificials.

L’origen de la pirotècnica està directament relacionada amb el descobriment de la pólvora a Xina i va arribar a nosaltres a través de l’expansió dels àrabs a Espanya. Tot i que la pólvora sigui un dels components principals, hi ha molts altres components químics que són els que donen color quan pateixen l’acció del calor.

Quan els compostos químics absorbeix el calor generat per l’explosió de la pólvora, els electrons d’aquests compostos s’exciten. Una manera de tornar a l’estat fonamental, “a la normalitat”, és alliberant l’energia sobrant en forma d’energia lluminosa. Si aquests feixos de llum es troben a longituds d’ona que els nostres ulls són capaços de veure, es crea un espectacle de llums i colors brillants agradable a la vista.

Per crear els deferents colors necessitem compostos basats en diferents metalls. Alguns exemples coneguts:

- Alumini (Al) per aconseguir platejats i blancs

- Bari (Ba) per obtenir colors verds

- Sals de Calci (Ca) si volem tons taronja

Aquí us deixo un vídeo on podeu veure com es fan els focs artificials:

Jornades de Portes Obertes 2010

2010-02-17T12:45:00.006+01:00

Com cada any, el proper 19 de febrer la Universitat de Girona obre les seves portes per donar-te a conèixer tota la formació universitària que et pot oferir. Aquesta jornada té lloc en els tres campus de que consta la Universitat (Campus Barri Vell, Campus Centre, Campus Montilivi) així com a l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia i a l'Escola Universitària de

Fisioteràpia Garbí.

Aquesta jornada és una oportunitat única per aquells que voleu ampliar la vostre formació. Les instal·lacions dels diferents campus i facultats estaran oberts als vostres ulls, podreu rebre informació sobre l’oferta formativa i les seves sortides i conèixer de primera mà les instal·lacions esportives, biblioteques, aules informàtiques, etc.

Concretament, a la Facultat de Ciències, podreu trobar diversos activitat que tindran lloc des de 2/4 de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. Aquí podeu trobar tant xerrades informatives dels diferents graus que s’imparteixen (Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química), com veure i participar en tallers relacionats amb les diferents modalitats.

Per el professorat docent de secundària, també s’organitza una sessió informativa a càrrec de la Dra. Maria Lluïsa Pérez: “La internacionalització a la UdG. Mobilitat dels estudiants, projectes transfronterers i activitats de cooperació: una Universitat oberta al món”. La conferència tindrà lloc a les 10 del matí al Campus del Barri Vell (Facultat de Lletres) i a les 12 del migdia al Campus de Montilivi (biblioteca).

Finalment, pots trobar informació sobre les activitats complamentàries dels diferents serveis associats a la UdG a la Fira “HO TENS A LA UdG”, davant de la Facultat de Ciències.

No deixis que t’ho expliquin!

RECORDEU! Jornada de Portes Obertes 2010 organitzada per el rectorat i cadascuna de les facultats:

Divendres, 19 de febrer: Per estudiants i centre d’ensenyança

Dissabte 17 d’abril: Per a famílies i públic en general

I per internet les 24h a través de xarxes socials i les eines 2.0

Què conté un meteorit?

2010-02-16T12:42:00.011+01:00

Un meteorit és aquell cos celeste que orbita al voltant del Sol (però no es planeta, planeta nan ni satèl·lit) i arriba a la superfície terrestre degut a la no completa desintegració en la seva atmosfera. L’anàlisi d’un d’aquests aeròlits ens aporta informació sobre quina és la composició química de l’univers que ens envolta.

Al 1969 es va aïllar un meteorit a Murchison, Australia, localitat que li va donar el seu nom. Els fragments, unes condrites carbonàcies tipus II (CM2), contenia aminoàcids comuns com la glicina, alanina i àcid glutàmic, però també altres aminoàcids poc comuns com la isovalina i pseudoleucina.

Estudis recents publicats a “Proceedings of the National Academy of Sciences” (PNAS) per l’Institut de Química Ecològica del Centre Helmholtz de Munich a Oberschleissheim (Alemanya) informen de la presència de 14.000 compostos orgànics no identificats anteriorment.

Es creu que el meteor Murchison es va originar en els inicis del sistema solar, inclòs abans de que es formes el Sol fa 4.650 milions d’anys. Aquesta extraordinària varietat química del Sistema Solar podria permetre crear una línia temporal del procés de formació de les molècules, és a dir, un pas per entendre l’evolució del carboni en el nostre sistema solar previ al origen de la vida.

La matemàtica de la música

2010-02-13T14:40:00.022+01:00

La matemàtica és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells, però també es pot considerar la eina bàsica per les ciències experimentals.

En realitat, qualsevol situació quotidiana en la nostre vida està basada en un fonament matemàtic: “posem ¼ de kg de cigrons”, “donem 2 m de cinta”, “3, 45 € i fan 15 €”, etc.

Aquestes situacions són molt evidents però n’hi ha d’altres que no són tan clares, un exemple és quan escoltem una cançó. La música està basada en la matemàtica.

Històricament, es considera Grècia com el pare de la música encara que es pensa que al segle VI a.C., al Mesopotàmic, ja es coneixia les relacions numèriques entre les longituds de les cordes (1:1 unisó; 1:2 octava; 2:3 quinta i 3:4 quarta). Se sap que els grecs s’estudiava la música com una part més de les ciències exactes:

També se sap que la freqüència de vibració (el so) que es produeix en tocar una corda depèn de la longitud, la tensió i el grossor d’aquesta. Pitàgores, amb els seus coneixements matemàtic, va ser el primer en adonar-se que existia una relació numèrica entre els tons que sonaven harmònics. Va descobrir que al dividir una corda en certes proporcions era capaç de produir sons agradables al oïda humà. Per exemple, al dividir una corda per la meitat creava un so una octava més aguda que la originat (Do)...

D’aquesta manera va crear una escala basant-se en la vibració d’una corda en les proporcions anteriorment esmentades, la escala diatònica: do, re, mi, fa (3:4 quarta), sol (2:3 quinta), la, si, do (1:2 octava). Aquestes escala no és exactament la que coneixem actualment.

2 : 3 és la mitja harmònica de 1 y 1/2

3 : 4 és la mitja aritmètica de 1 y 1/2

Al 1627, el matemàtic francès Mersenne, creava l’escala cromàtica basant-se en la longitud de la corda i la freqüència on hi ha 12 tons separats per el mateix interval. Aquesta escala és la que utilitzem actualment però, malauradament, s’eliminen les proporcions justes de quinta i quarta.

Aigua a Encelade

2010-02-10T20:09:00.006+01:00

La nau Cassini ha aportat noves proves que reforcen la teoria de l’existència d’un oceà en la superfície gelada de Encelade, un dels satèl·lits de Saturn. Les dades recopilades del Cassini indiquen la presència de ions d’aigua amb carrega negativa a l’atmosfera.

A la Terra, la presència d’aquests ions s’associa al moviment de grans masses d’aigua com les ones dels oceans o les cascades. En el cas de Encelade, s’associa a l’activitat d’una regió propera al pol sud on les partícules emergeixen a través de les esquerdes de la superfície.

Juntament amb l’aigua, s’han detectat hidrocarburs, carboni i energia. Un dels autors de l’estudi, Andrew Coastes, declara “L’aigua, el carboni i l’energia són els elements fonamentals per la vida”.

the man who solds de wolrd

2010-02-09T17:19:00.003+01:00

Un homenatge a Nirvana

Encara que la cançó original és de David Bowie, la versió feta per la banda liderada per Kurt Cobain està molt més reconeguda.